Sobre Nadal i el Compromís

Arriba Nadal, tots ens sentim solidàris, voluntariosos i volem aportar el nostre granet d'arena. 

A l'Acampada de Nadal i a la recentment celebrada Llum de la Pau, les unitats del nostre agrupament han realitzat diferents compromisos, els quals desenvoluparan durant el curs. Però tenen molt present que quan es tracta d'ajudar als altres, o de treballar per aconseguir un món millor i una societat més justa, no basta amb realitzar una activitat a l'any, sinó ser constants. 

Tampoc són necessàries grans gestes, és suficient amb que prenguem consciència i no restem impassibles front a les injusticies, la violència, la contaminació, la destrucció de la natura o les necessitats més bàsiques d'aquelles persones que no tenen un lloc on viure, menjar per dur-se a la boca o roba per verstir-se. 

Aquest és el compromís de les nostres unitats, i el compromís del nostre agrupament és vetllar per a que tots els nins i nines que en formen part puguin aconseguir els seu propòsit d'ajudar a deixar el món una mica millor de com l'han trobat, dia a dia, passa a passa. 

Si la pedra digués

“Una pedra no pot construir una casa”

No hi hauria casa

Si la gota digués

“Una gota no pot formar un riu”

No hi hauria oceà.

Si la llavor digués

“Una llavor no pot sembrar un camp”

No hi hauria collita

Si tu i jo diguèssim

“Un gest d’amor no pot canviar la humanitat”

Mai no hi hauria justicia, ni pau, ni dignitat, ni felicitat sobre la Terra.

El Rei tardaner

– Sempre falta el mateix – es queixava la rentadora, asseguda a la vora del riu de paper de plata. El frare ja ho havia dit a la filadora, que algun any no arribaria a temps i els faria quedar malament.

Els pastors ni se n’havien adonat que faltava un Rei, prou feina tenien a mantenir el caliu i a escalfar les sopes. Sant Josep sortia de tant en tant del portal. Des d’allà podia veure millor com els altres dos Reis, a l’altra punta, dalt del camell esperaven amb impaciència l’arribada del seu company.

Els Àngels ja feia estona que afinaven el Glòria. Faltava ben poc per a la mitja nit i ni els mateixos animalons, allà quiets, ensumant la molsa humida, gosaven pensar què passaria si no hi era a temps.

Mitja nit. L’estel resplendent envia el seu raig, per l’escletxa, al bell mig del portal. Un cop més Jesús és nat. I dalt la muntanya de suro, els Reis, tots tres, amb la mirada fixa en l’Estel; el tardaner, però, amb un somriure sota el nas. Un sospir tranquil·litzador omple el pessebre i Maria, tot aclucant els ulls, fa un petit gest amb el cap. Només ella sap que el tardaner fa de Rei tot l’any, fins l’últim minut, portant aquelles coses que potser ningú no ha demanat.

Ramon Mª Serchs Santamaria

Nadala 1995

(adaptada)